Borredà, panoràmica

El poble

SITUACIÓ FÍSICA

Borredà es troba a la vessant sud de la Serra del Catllaràs. Pertany a la sotscomarca de l'Alt Berguedà, comarca del Berguedà. Toca a la comarca del Ripollès.
Les rieres i torrents que drenen Borredà pertanyen a la conca del Llobregat. Destaquen dos cursos d'aigua: la riera de Merlès i la riera del Mergançol..
El muntanyam el constitueix un seguit de serrats, Ternades, Envista, Sant Marc, Molló, la Roca, Montjuïc, Llumeners, can Cases, Coma Armada, la Tor, la Roqueta i Cabres Mortes.
A 859 metres d'alçada, rodejat de boscos, especialment de pi roig. Té un clima molt bo.

Situació al mapa

HISTÒRIA
Porta de l'església

Cal situar els orígens de Borredà ara fa uns 1.200 anys. L'any 856 es treballen terres a Borredà, i es constata l'existència de l'església. L'any 886 o 887 es resolt un plet entre el compte Guifré el Pilós i el bisbe Esclua de la Seu d'Urgell. Aquí comença una nova etapa de repoblació.
L'any 919 consta l'església de Sana Maria de Borredà, cedida al monestir de Ripoll. El domini de Ripoll arriba a ser molt ampli, el monestir posseeix la Jurisdicció Civil i el control de les esglésies de Santa Maria de Borredà, Sant Sadurní de Rotgers, de la Pera i de Salselles.
 

 

L'any 1145 s'esmenta la batllia de Puigcercós, i segurament existia també la batllia de Borredà.
Als segles XI, XII i XIII el territori es va poblant, i la vida pagesa va millorant. Creixen les cases, les zones de conreu i els ramats.
Als segles XIII i XIV es comença a formar el nucli urbà, entorn de l'església. Comença la primitiva indústria artesanal de la llana, i els teixits.


El Gall de Borredà

Els segles XIV i XV són de crisi. Especialment fa estralls la Pesta Negra de l'any 1348. Reduint fortament la població.


El pont de Roma

Els segles XVI i XVII són d'una època de creixement. El nucli urbà augmenta i es reforcen les grans masies medievals, que esdevenen importants explotacions agràries i ramaderes. L'activitat artesanal entorn del filat i del teixit de la llana té una forta empenta. Hi ha un important creixement demogràfic, i una forta immigració, procedent del nord del Pirineus. Adquireix importància la indústria paraire, el tractament de la llana i el teixit.
Al segle XVIII continua el progressiu ascens de l'agricultura, en contra de la ramaderia, i en conseqüència dels paraires. Es restauren i amplien els molins fariners, que molts d'ells funcionen fins a la guerra civil. També trobem molins bataners, per el tractament de la llana i dels teixits. La indústria llanera arriba a tenir la seva màxima activitat, per a decaure en benefici de la indústria del cotó, instal·lada en d'altres indrets.

 


El nucli urbà es consolida als segles XVII i especialment el XVIII, als voltants de l'església parroquial. Foren els menestrals, els artesans els qui van fer créixer el petit nucli urbà. Es van formar els carrers de la Processó, de Berga, de la Font, de Sant Jaume de Frontanyà, de Dalt, i de Manresa. Al segle XVIII Borredà arriba al seu màxim esplendor econòmic i demogràfic. A inicis del segle XIX Borredà és dels pobles més pròspers i grans del Berguedà. Les guerres i la instal·lació de les indústries en d'altres llocs fan minvar, poc a poc, el creixement de Borredà.

carrer de l'església

BORREDÀ ACTUAL

Borredà ha perdut tota la industrialització de temps anterior. Ha perdut habitants i ha quedat en un cul de sac. El poble, com a nucli urbà, ha sabut renéixer. S'han refet moltes cases, els carrers, s'ha empedrat les fassanes de les cases i els mateixos carrers, convertint Borredà en un extraordinari nucli rural de poble de muntanya.

 

S'han adaptat els serveis d'aigua, clavegueram i electricitat, i s'han creat nous serveis: instal·lacions esportives, escola nova, nou ambulatori, i s'han creat al voltant del nucli urbà noves urbanitzacions.

El camp de futbol


Borredà ha renascut, no en va la seva situació geogràfica i el seu bon clima, junt amb l'esperit dels borradanesos, han sabut aprofitar l'avinentesa.

Vista de Borredà

 

Inici | Notes Legals | Termes d'ús | Mapa Web
Web dissenyada: Miquel Esteve i Esteve