EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
PEDRAFORCA 360º PR-C 127 17 Quilometres 6h. Altitut: 1845 m.


Pedraforca 360º és una ruta al voltant de la muntanya més màgica de Catalunya: el Pedraforca. Us proposem donar una volta pel perímetre d’aquesta muntanya i descobrir cadascun dels seus racons. La sortida es fa des de Gósol prenent el camí de Cerdanya que us portarà fins al Collell, pas natural del Cadí al Pedraforca i vessant d’aigües entre el Segre i el Llobregat. A partir d’aquí ja predominarà la baixada que passant per la Jaça dels Prats, el coll de Jou i el camí ral de Saldes a Gósol dit també camí dels minaires us retornarà la punt d’origen.
La ruta també es pot iniciar des de Saldes i existeix també la possibilitat de fraccionar-la en dues jornades i fer nit en algun dels allotjaments d’aquests dos municipis.

Se surt de la plaça major de Gósol pel carrer Picasso, situat a la banda esquerra de l’ajuntament. En el primer carrer es gira a l’esquerra fins a la plaça d’Agustí Pere i Pons, on hi ha una font amb un cap de vaca o de bou i un safareig públic. Es deixa la plaça pel carrer de Cerdanya, que va pel costat mateix de la font safareig. S’acaba el carrer cimentat i se surt de la població pel carrer de terra que marxa per l’esquerra.
Es travessa el torrent dels Esganagats punt en què el camí fa un fort revolt i entra al fons d’una canal on creua un curs d’aigua que s’obre pas entre roques i continua per l’altra banda.
El GR desemboca a la pista que ja fa estona que es veu a un nivell més baix. Es continua per la pista cap a la dreta i amunt. Es passa per l’àrea de pícnic de Font Terrers, a l’esquerra es deixa la ruta del Pela-roques i es continua de dret per un prat. És la Font Terrers. La font és en una bassa d’aigua, al fons del prat; té quatre brolladors grans i alimenta la bassa. Es continua pel costat de la bassa de manera que sempre quedi a l’esquerra.
Es travessa la torrentera de la Coma dels Caners. Poc abans d’arribar-hi hi ha una bifurcació en la qual es deixa el camí que va recte i es va a l’esquerra. Passat el torrent s’entra en un bosc de pi negre molt transitat per les vaques, que hi ha anat obrint moltes traces. Aquí el PR que seguíeu des de Gósol se’n va cap a la dreta. Seguiu recte. Al llarg del tram anireu trobant diverses fites de pedres i múltiples bifurcacions que, al final, totes conflueixen en el mateix punt.
S’arriba a un gran prat vorejat de pi negre i d’escarpades cingleres rocalloses. Al sud es veu el massís del Pedraforca, al nord la serra del Cadí, concretament el pic de la Costa Cabirolera. Cal que travesseu el prat i us dirigiu cap al nord-est i tot anant-vos desviant lleugerament cap a l’esquerra.

Travessareu per un pas entre les roques. A l’altre costat del pas s’obre la vall del riu Cerneres. Totes les muntanyes que es veuen sobrepassen els 2000 metres i la serra del Cadí, al nord, puja per damunt dels 2500. Creueu el pas i seguiu cap a la dreta per un camí que va planejant, mantenint la cota.
S’arriba a la font de la Roca. Hi ha una font i es tenen molt bones vistes sobre la vall, on es veuen algunes construccions derruïdes.
Més endavant travessareu dues canals paral·leles, molt seguides, per tal de continuar la ruta. Són torrenteres que baixen de Roca Roja, de 2034 m. que es té just a sobre. Finalment, es travessa una tercera canal que baixa ben bé de sota Roca Roja. El camí fins al Collell ja és un prat enorme sense més complicacions.

El camí, a partir d’aquí és un xic inconcret; es pot passar per on es vulgui per tal d’arribar al coll.
S’arriba a un punt en què el camí que se seguia pel mig del prat va a confluir a una pista forestal que puja del fons de la vall que s’ha remuntat i ve de Josa de Cadí. Se segueix la pista en direcció a la dreta, cap amunt, fins a arribar a El Collell (1845 m).
Aquest coll és la divisòria d’aigües entre la conca del Llobregat i la del Segre. Pel vessant est baixa el torrent de les Molleres, que va, pel cantó de Saldes cap al Llobregat. Pel vessant oest del coll s’escola el riu Cerneres, que desaigua al riu de Josa, i més avall la Vansa, afluent del Segre. La vista des del coll és privilegiada, sobretot sobre el Pollegó Superior del Pedraforca. La pista s’ajunta amb la que ve del mirador de Gresolet i és la que seguirem a partir d’aquí. El Camí dels Bons Homes continua ascendint per la nova pista cap a l’esquerra. Començareu la baixada i al cap de cent metres deixareu un corriol a l’esquerra que per l’esquerra us portaria fins al santuari de Gresolet. En la pista passareu pel costat d’una font i d’uns coms a la dreta del camí i arribareu fins al punt on es troba el telefèric que serveix per subministrar aliments al refugi Lluís Estasen. Cal que agafeu el corriol de la dreta que mena directament cap al refugi. La pista que deixeu us portaria fins a Saldes passant pel mirador de Gresolet que es troba a menys d’un quilòmetre.

El corriol de pujada us portarà fins a la Jaça dels Prats on hi ha el refugi Lluís Estasen. Continueu en direcció sud, seguint les marques del PR. Al cap de mig quilòmetre trobareu una bifurcació de corriols. Cal prendre el de l’esquerra que baixa suaument. Si continuéssiu recte aniríeu a parar a baix de l’enforcadura del Pedraforca. A partir d’aquí anireu vorejant el Pedraforca per un corriol estret que passa enmig d’un bosc de pins. El corriol desemboca en una pista més ampla on hi ha un monòlit i una font i des d’on es veu la paret de Roget. Seguiu per la pista principal i ben aviat en deixareu una a l’esquerra que us portaria a la carretera que va de Saldes al Mirador de Gresolet. Seguiula pista que marxa cap a l’oest fins arribar als cels oberts del Coll de Jou.
Cal que travesseu els prats i seguiu per un corriol que són les restes de l’antic camí ral de Saldes a Gósol, altrament dit el camí dels Minaires. Des d’aquí podreu contemplar unes bones vistes sobre l’Espà. El camí, molt pla, us deixarà a la pista de la gravera, sota mateix de la tartera de Gósol, des d’on ja només caldrà arribar fins a la creu per agafar la pista vella de Gósol i retornar a la plaça.


Inici | Notes Legals | Termes d'ús | Mapa Web
Web dissenyada per -- Miquel Esteve