EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
ELS EMPEDRATS · 10,5 Quilometres · 5 hores · Altitut: 1780 m.


Aquest itinerari té dues parts ben diferenciades: la pujada es fa seguint l’antic camí ral de la Cerdanya –ombrívol i refrescant- que segueix la vall del riu Pendís, que s’ha d’anar creuant a gual en molts indrets. Com a contrapunt, la baixada ressegueix l’equena de la Boixassa, ampla i assolellada, amb grans panoràmiques i una manca total d’aigua.
El camí de pujada, senyal de la seva importància, estava empedrat en molts punts per evitar l’erosió, sobretot als pendents. Encara es poden veure les pedres clavades de costat.

La ruta s’inicia al veïnat de l’Hostalet. A l’inici de l’itinerari hi ha dues cases. Al costat de la pista de la Dou hi ha cal Cerdanyola, que temps enrere tenia un molí que aprofitava les aigües del riu del Pendís. La casa de l’Hostalet queda a l’altra banda del riu, al costat del camí que puja cap al coll de Pendís pels Empedrats. Està enrunada, però encara és observable l’estructura d’una masia del segle XVI amb afegits posteriors a causa del seu ús com a hostal del camí ral de la Cerdanya.
Començareu a pujar pel costat del riu que travessareu al cap d’un quart d’hora cap al vessant esquerre pel pont dels Empedrats. Des d’aquí és observable la imponent esqueixada que han obert les aigües a la roca calcària. Abans d’enfilar el congost dels Empedrats, trobareu un camí que surt a l’esquerra i creua el riu a gual -sol estar indicat amb un pal-. Aquest camí porta a l’anomenat Bullidor de la Llet, un impressionant brollador d’aigua en unes fissures de la paret calcària. S’hi arriba després d’un fort repetjó però només és interessant en èpoques plujoses; a l’estiu i a l’hivern sol estar sec.
A partir d’aquest punt, el camí entra decididament a la llera del riu vorejant la imponent roca que l’estrangula: és la zona dels Empedrats. Ara ja es confonen riu i camí i cal anar seguint les passeres. Si baixa molta aigua, la remullada és segura!
Ben aviat trobareu la gorja d’Escriu. Es tracta d’un indret d’una gran bellesa on el camí es manté enlairat sobre el riu que salta i llisca entre les roques. En la mateixa llera del torrent hi ha la font Gran d’Escriu, que només és visible si baixa poca aigua per la vall principal. La font es troba a pocs metres de l’encreuament del torrent amb una pista que ve de l’enrunada casa d’Escriu.

Just en arribar a dalt trobareu el refugi Sant Jordi i l’enllaç amb el GR 107 (Camí dels Bons Homes). El refugi està obert els mesos de juny, juliol, agost i setembre. Quan no hi ha guarda i el refugi està tancat, queda la part lliure al darrere però és força primitiva i aconsellable només en cas d’emergències.
Al costat del refugi també hi ha una font; si no raja, podeu anar a buscar l’antiga font del Faig, situada en una petita balma sota un gran pollancre a ponent del refugi.
Cal passar pel costat de les runes de l’antiga casa de la Font del Faig. Sempre sol rajar, fins i tot en els anys de més secada. El camí que haureu de seguir passa pel costat de la font i s’enlaira per creuar la blanca cinglera.

Ben aviat arribareu al pas de Galligans, estret pas per on s’entra a la vall de Galligans, el cap de la Boixassa i la seva llarga cinglera que vol barrar el pas dels Empedrats. La capçalera de la vall de Galligans eren prats de pastura que actualment tenen poca extensió. Per sota del camí, amagada entre la vegetació, es troba la cabana de pastors de Galligans, de planta circular, tota de pedra i amb cúpula de lloses.
A la capçalera d’aquesta vall hi ha un cruïlla de camins, cal que seguiu el que passa per sota del cap de la Boixassa a ran de cingle.


Des d’aquí podreu contemplar grans panoràmiques cap a ponent, amb el Cadí i el Pedraforca com a teló de fons i l’allargassada vall del Bastareny als vostres peus. Aquí entendreu perquè anomenen així a aquesta muntanya. El boix ocupa aquest estatge, les adverses condicions meteorològiques que ha de patir fa que tingui una coloració diferent segons l’estació de l’any: a l’hivern té tonalitats vermelles, i es converteix en verd a la primavera i als estius plujosos.
Quan arribeu al coll de la Pelosa, trobareu la uníó per la dreta amb la pista que puja de Monnell. Encara que no sembli possible, en aquest indret hi havia una casa: la Pelosa. Les seves ruïnes es troben al costat del camí, tapades per les bardisses, prop de la bassa que hi ha en aquest indret. La zona de conreu d’aquesta casa l’anireu trepitjant en el proper flanqueig, les parets de les feixes estan amagades entre la vegetació i el pedregar del vessant. Cal anar en compte ja que pocs metres passada la bassa s’ha de deixar la pista i seguir per un sender que se’n va cap a l’esquerra.
Al costat del torrent, a sota la Pelosa, hi ha les balmes de cal Quim. El camí flanqueja planejant l’ampla, pedregosa i punxant capçalera del torrent de cal Quim. Passareu per sota de les balmes de la Boixassa abans d’entrar a la clotada de les Riberetes.

En entrar a aquest clot, al vessant que dóna a llevant, hi ha feixes de conreu que devien ser menades des de les balmes de la Boixassa o la Pelosa, segons les èpoques. Quan us fiqueu en el torrent principal tornaran les ombres. Entreu en el país de les carboneres, només visibles per als ulls més avesats; solen tenir forma arrodonida formant un replà que trenca el pendent; solen aprofitar la llera del torrent i no hi falten petits trossos de carbó escampats.
Quan arribeu a la pista de la Dou, si encara us queden forces, podeu seguir uns metres en direcció al riu i, al costat del pont que creua el riu Bastareny hi veureu les runes del molí del Forat, reconvertit en casa al segle XIX.


Inici | Notes Legals | Termes d'ús | Mapa Web
Web dissenyada per -- Miquel Esteve