EXCURSIONISME
RUTES D'EDITORIAL ALPINA
SALDAGUDA Des de Vilada 1.168 m 1h 20min Desnivell: 570 m / Dificultat: alta


Itinerari directe, fressat i molt interessant al cim més alt del muntanyam de l'obaga de Vilada. L'ascensió, molt ombrívola –i glacial a l'hivern–, avança sempre per dins de canals profundes, enmig d'un ambient dur i sorprenent. A partir del coll del Tell, però, cal superar una aresta final fàcil, però progressivament més inclinada i aèria. L'itinerari s'inicia a prop del pont del Climent, on s'hi arriba per una curta pista forestal senyalitzada que neix a 3 km de Vilada, en direcció a Borredà.

Des d'aquest final de pista (pla de la Fusta), on hi ha un petit espai d'aparcament, prenem un ample camí que baixa (E) a creuar el Mergançol pel pont del Climent. Creuat aquest pont, estampit damunt la gorja, cal deixar el camí de l'esquerra, que porta a Borredà, i prendre el corriol que tira amunt, de front. Tot seguit, en una nova bifurcació, defugiu el ramal de la dreta i enfileu clot amunt (S), per la vora del rec del portell de l'Ovellar. Al capdamunt d'aquesta raconada selvàtica es travessa la carena per un call obert a la roca viva, conegut amb el nom de portell de l'Ovellar (755 m – 15 min).

El corriol, sempre pel fons de la canal, baixa inesperadament pel vessant oposat fins a desembocar a la clotada principal, per on s'escola el rec del Coll del Tell. Som enmig de la gorja, voltats d'agulles de conglomerat. El corriol, bonic i molt fressat, remunta el rec (S).

Als pocs minuts, defugim un viarany (25 min) que es desvia a la dreta i baixa a creuar el curs de l'aigua (camí del Trencacames). Nosaltres seguim clotada amunt, entre una espessor d'avellaners i boixos que no deixen veure el cel. Molt amunt (55 min), quan intuïm a prop la collada, apareix una bifurcació senyalitzada.



Aquí cal deixar el camí del coll del Tell i del monestir de la Portella i prendre el trencall de l'esquerra, que amb un esforç final també assoleix la carena, però a l'indret del coll del Tell de Dalt (1 h). Ara cal seguir la carena cap a llevant (esquerra), per un corriol evident i planer. Més enllà, la carena es transforma en una cresta rocosa i arrodonida. Tot i el fort pendent, l'absència de camí fressat i la sensació de buit, s'assoleix el cim sense cap dificultat.


Inici | Notes Legals | Termes d'ús | Mapa Web
Web dissenyada per -- Miquel Esteve